El cargol poma (Pomacea insularum) és un gasteròpode d’aigua dolça que està considerat una de les 100 espècies invasores més perjudicials del món.

Aquest mes de juliol s’ha detectat la presència de cargol poma en el llac de Saint-Esprit, a la localitat francesa de Frejuls, pertanyent a la província de Provence-Alpes-Côte d’Azur, en el departament de Var. A Europa, el cargol poma ja està present actualment al Delta de l’Ebre on constitueix un seriós problema mediambiental i per al conreu de l’arròs. Fins ara no s’havia detectat la presència del cargol poma en cap altra indret d’Europa.

Concretament es va detectar el cargol poma durant unes inspeccions realitzades el passat mes de juliol, on foren eliminades un seguit de postes d’ous tot al voltant del llac. En aquestes inspeccions no es van poder detectar cap exemplar adult (que por arribar a mesurar 15 cm), bé perquè estaven amagats entre la vegetació o per a trobar-se a una profunditat que feia impossible visualitzar-los.

Davant d’aquesta situació s’han intensificat la vigilància, tant en aquestes com en altres masses d’aigua veïnes i a tota la zona.

El cargol poma és madur per a la reproducció entre els 2 i 4 mesos d’edat, podent posar les femelles al voltant de 9.000 ous/temporada que dipositen fora de l’aigua.

El projecte europeu NEURICE (New commercial EUropean RICE), està desenvolupant estratègies per a la productivitat, estabilitat i qualitat de la producció d’arròs (Oryza sativa), mitjançant l’obtenció de noves varietats comercials d’arròs a partir de la incorporació d’al·lels de tolerància a la salinitat per tal de protegir al sector front els efectes del canvi climàtic i del cargol poma en el Delta de l’Ebre (Espanya). Tant els resultats com l’experiència que s’ha adquirit en la lluita contra el cargol poma al Delta de l’Ebre ha de servir per a la seva eradicació en zones on pugui aparèixer la nova plaga.

El cargol poma és una espècia invasora que, de no aplicar mesures eficients, s’estén ràpidament. La situació francesa és molt preocupant ja que mostra que hi ha possibilitats de que aparegui en d’altres indrets y perquè la seva extensió per les conques i zones humides d’Europa pot tenir conseqüències greus tant per a la biodiversitat present com per al sector de la producció d’arròs, cas de que acabi arribant a aquestes, tal i com ha estat el cas en el Delta de l’Ebre.